PACO I PAQUITA, UN MATRIMONI TÍPIC SUECÀ DE LA POSTGUERRA

12 anys tenia el senyor Paco i ja
treballava en els anys 40 quan
eixia de l’escola Cervantes a les
dos del migdia, per afaenar en
l’horta amb son pare. Paco i
Paquita van nàixer en el 1933 i
1938 respectivament, a la vespra
de la II Guerra Mundial del 1939; una època complicada en la capital de la Ribera Baixa. Encara
recorda el senyor Paco com anava als ‘Porxets’ a que el llogaren per a treballar en les sèquies,
constructe de carreteres i, sobretot, per a la taronja o els arrossars. El sector serveis que
coneixem hui en dia era una utopia. Vull dir, no esperes que existirà un McDonald’s en 1943.
Parlem d’una època en la que pràcticament no se podia ser xiquet ni jugar a futbol (és a dir no
podíem descobrir un Lamine Yamal), perquè en 16 anys Paco ja plantava arròs i segava en
França amb son pare. Mentre, esperava Paquita cuidant dels seus majors en un ambient propi
familiar de cases allargades del municipi de la Sueca modernista, però que tots no tenien el
mateix poder adquisitiu, conformant-se en una economia de subsistència la majoria de veïns. En
aquells temps encara funcionava el molí d’arròs que tan costarà rehabilitar en l’actualitat (abans
aplegarà el Nou Mestalla?) i l’entorn era, predominantment rural, com el barri de Russafa de
València (per exemple) a meitat del segle XX.
Una vegada va tornar Paco de França va afermar la seua relació amb Paquita, per a continuar
intimant al costat del Restaurant Llopis o, el que es coneixia com ‘’La Barraca’’. Allà es reunien
les diferents penyes o ‘grupets’ com els ‘’texanos’’ dels que ells no eren integrants, però que
podem rescatar aquestes singularitats del lloc. Quan no es podia viure sols del camp, Paco també
es va aventurar en l’obra i, finalment, treballaria en una gasolinera on romandria la resta de la
seua vida laboral. Paquita, en canvi, com ama de casa, criava les filles, sogres i pares, portant la
batuta i economia familiar. Era com la Mary Poppins del moment preocupant-se per tots, a canvi
sols de proporcionar un somriure, apart de fer uns pastissos increïbles. Las ‘Tartas de Julita’ de
l’època.
Malgrat que Paco va fundar la Falla Sucro en companyia d’uns amics i fou membre actiu de la
primera Junta Local Fallera de Sueca, Paquita i ell s’emocionen més pel que gaudien en pasqua.
Era la festa principal, com la ‘Tomatina de Bunyol’, com també les falles eren més tranquil·les i
pacífiques. El que més crida l’atenció és que, humilment, ells no volen que els citem pel nom real
ja que consideren que la seua història és comú en qualsevol matrimoni de la època, i prefereixen
no atribuir-se cap protagonisme, motiu, pel que els donem les gràcies a aquestes generacions
que deurien de viure per a sempre i ser patrimoni cultural immaterial de Sueca i UNESCU. Van
alçar el poble i es deixaren la salut i l’esforç pel camí, deixant Sueca per a les generacions
posteriors.
Actualment, Paco i Paquita tenen 93 i 88 anys, i gaudeixen d’una vida activa i una família més
nombrosa que corredors hi ha al Tour de França, arrel de les seues dos filles, nets i besnets.
Llarga vida a tots els matrimonis que queden com Paco i Paquita en Sueca!
Alexandre Haro Ferrer
Cronista improvisat de Paco i Paquita